Tornem a estar aquí. Aquests dies de gener l’Alejandro i jo em notat el fred com tots vosaltres imaginem. No obstant, les baixes temperatures no ens ha impedit poder trobar-nos dia rere dia i fer el que ens agrada fer: improvisar.
Em aprofitat per conèixer com es Girona al hivern, em passejat pels carrers amunt i avall, una tarda vam berenar xocolata desfeta amb melindros, em estudiat, ens hem explicat confidencialitats i, jugar a la pilota a la devesa s’ha acabat convertint amb una activitat molt habitual.
Jo el miro, ell em mira, no necessitem dir-nos res, tampoc hi ha necessitat d’esbrinar que pensa un i l’altre; actuem com ens ve de gust, fem el que ens agrada, no ens marquen ni ens obliguem a fer res que no vulguem, bàsicament fa forces dies que ens coneixem.
Evidentment encara ens falta molt de camí per recórrer, individualment i conjuntament. No obstant, sabem que tot el que hem fet fins a dia d’avui ja no ens ho treu ningú; sens dubte rècords que ja estan dins de cadascú; sí, parlem de records perquè cada dia que quedem és ben especial. En altres paraules sempre hi ha alguna cosa que ho fa diferent del darrer cop que ens vam veure i, aquesta cosa diferent és un motiu més per donar-li sentit a la vida, almenys per mi, perquè cada retrobada té alguna cosa nova que ens mena a pensar: on ens hauríem conegut tu i jo si no fos pel projecte rossinyol? :)Salut gent!
