domingo, 15 de abril de 2012

Sortida a Sadernes!


Hola a tots! Aquestes darreres jornades hem realitzat activitat com sempre. Creiem oportú destacar la sortida a Sadernes a l'Alta Garrotxa malgrat no disposar de càmera fotogràfica per immortalitzar el moment. Cassun dena, tot una badada!

Sadernes és un territori amb molta singularitat on nombrosos excursionistes, escaladors, banyistes, ciclistes de BTT i altres, poden practicar les seves passions i aficions varies.
Nosaltres vam optar per l'escalada, esport el qual he practicat durant molts anys en aquest espai de gran interès natural.

En aquest sentit, la roca que més predomina és de tipus calcari en un entorn que disposa d'una vall molt bonica i  voltada de cingleres i parets. Al matí ens vam dirigir a un sector on l'Alejandro va poder fer un tastet de pujar pel seu propi mèrit per una paret d'aquestes contrades.



La cosa va ser d'allò més emocionant. Cal dir que per ser el primer cop que l'Alejandro s'enfilava per una vertical, i solament amb l'ajut de les seves mans i els seus peus, ho va fer molt bé! Aplicava la força justa i necessària per anar progressant, utilitzava el joc de peus com si ho hagués fet de tota la vida (cosa molt important per poder completar els passos que la ruta li oferia), costava de creure i tot, i lo més sorprenent la serenitat i paciència en com es prenia l'ascens!


A la tarda vam anar a fer una excursió petita per la cinglera de Guitarriu on, veritablement, la vista que vam disposar va ser espectacular. La majestuositat del bosc sota els nostres peus poblat per roures i alzinars va fer la resta. El sol va donar pas a una càlid descans.



Cap a la tarda quarts de 5 vam tornar cap els cotxes deixant enrere els bons moments que ja havien forjat.

A Montagut vam fer un bon entrepà al bar collet per recuperar forces.

A les 20:00h ja tornàvem a ser a Girona i així comiat i fins la propera!!

Aquella nit, els dos vam dormir ben plans en els nostres llits desprès d'aquella intensa jornada!

Salut!

sábado, 17 de marzo de 2012

(Xavi) Alejandro, què fas? (Jo) Bé, aquí!!

Hola soc l'Alejandro i aquest cop em toca dir algunes paraules en el blog AleXavi.

Aquests dies hem estat fent volts a Girona. Els llocs on més vam passar l'estona han sigut la Devesa, Montilivi, biblioteca UdG, Decathlon i Media Markt, casa els meus pares i al cine.

A la Devesa hem jugat a futbol i hem xutat la pilota. A Montilivi vam veure un gran i emocionant partit del Girona F.C contra el Xerez. A la biblioteca em fet els deures, mira internet i pàgines socials i altres. Al Decathlon i Media Markt vam anar a fer una volta a mirar electrònica i coses d'esports.

Vaig ensenyar al Xavi la casa dels meus pares. En acabat vam sortir a fer una volta.

Sempre que quedem ens ho passem bé i ens expliquem com ens ha anat la setmana. Buenu, sempre ens expliquem de tot.

També a conegut alguns amics meus i al meu entrenador de futbol.

En conclusió cada vegada ens coneixem més. Estic content d'haver-lo conegut.

Dw!

martes, 14 de febrero de 2012

El fred no pot amb nosaltres!

Tornem a estar aquí. Aquests dies de gener l’Alejandro i jo em notat el fred com tots vosaltres imaginem. No obstant, les baixes temperatures no ens ha impedit poder trobar-nos dia rere dia i fer el que ens agrada fer: improvisar.

Em aprofitat per conèixer com es Girona al hivern, em passejat pels carrers amunt i avall, una tarda vam berenar xocolata desfeta amb melindros, em estudiat, ens hem explicat confidencialitats i, jugar a la pilota a la devesa s’ha acabat convertint amb una activitat molt habitual.

Jo el miro, ell em mira, no necessitem dir-nos res, tampoc hi ha necessitat d’esbrinar que pensa un i l’altre; actuem com ens ve de gust, fem el que ens agrada, no ens marquen ni ens obliguem a fer res que no vulguem, bàsicament fa forces dies que ens coneixem.

Evidentment encara ens falta molt de camí per recórrer, individualment i conjuntament. No obstant, sabem que tot el que hem fet fins a dia d’avui ja no ens ho treu ningú; sens dubte rècords que ja estan dins de cadascú; sí, parlem de records perquè cada dia que quedem és ben especial. En altres paraules sempre hi ha alguna cosa que ho fa diferent del darrer cop que ens vam veure i, aquesta cosa diferent és un motiu més per donar-li sentit a la vida, almenys per mi, perquè cada retrobada té alguna cosa nova que ens mena a pensar: on ens hauríem conegut tu i jo si no fos pel projecte rossinyol? :)

Salut gent!