Ens presentem: sóm l’Alejandro i en Xavier. L’Alejandro és de nacionalitat Hondurenya i fa poc temps que va aterrar a les nostres contrades per unir-se amb la seva família que va venir un temps abans. Jo em dic Xavier i sóc natural de Girona ciutat i estudiant del 2º curs d’infermeria de l’UdG.
Uns dies enrere el Projecte Rossinyol va permetre que les vides de dues persones es creuessin, quan les fulles de plataners ja cobrien la Devesa i les paradetes estaven coent castanyes i moniatos concretament. El punt de trobada va ser l’escola on l’Alejandro cursa els estudis de primària, aquesta és la nostra història... L’hora de presentar-nos s’ha apropat, mentrestant espero assegut davant la consergeria de l’escola. Poc desprès l’Alejandro baixa de la seva aula i ens veiem per primera vegada.
– Hola Alejandro! Què tal? – pregunto jo – Bé – em respon amb una lleugera expressió de timidesa. Aleshores comencem a intercanviar senzilles paraules i poquet a poquet els minuts regalen algun somriure per ambdues parts. L’Anna (tutora del projecte) arriba amb una càmera fotogràfica per immortalitzar el moment i deixa pas a l’hora del comiat. Intercanviem els telèfons i acordem que en breu ens tornarem a trobar.
Dies més tard contacto amb la seva família i pensem de fer una trobada conjunta amb l’objectiu de passar una estona agradable i apropar cultures. El punt de reunió és el barri on resideixen. Vaig cap allà. De camí una sensació de curiositat em recórrer el cos. A les 11:00h ens trobem i fem les salutacions i presentacions. Seguidament anem a prendre uns refrescs. Entretant, ens deixem captivar uns i altres per l’ambient que es forja en la situació. I quina cosa! Doncs desconec si és pel frenesí en si o per algun altre motiu però l’avinentesa és bona i no falten explicar confidencialitats i anècdotes gracioses. A l’hora de marxar decidim veure’ns aviat.
La setmana següent l’Alejandro participa en una cursa d’atletisme organitzada a Fontajau. Aquest dia conec una part del seu entorn social. Ens ho passem molt i molt bé: investiguem tots junts el recorregut que tenen que fer els participants, els kilòmetres des de la sortida fins l’arribada a meta, estratègia per dosificar forces i completar el repte, etc. Arrenca amb el tret de sortida. Els ànims no falten!
Finalitzada la cursa ens trobem amb la seva mare, germana i pare per anar a menjar uns entrepans i recuperar energies. Les anècdotes del local on anem ens les guardem els presents jeje.
El dissabte 26 de novembre quedem a correus per anar al cine a veure la pel·lícula de Tintin. Crispetes, una taronjada, uns seients còmodes, bona companyia... quin riure, recomanem aquest film!
Bé, aquests dies freqüentem en el centre comercial, anem a fer una volta amb el cotxe a veure el pla de l’Estanyol i Bescanó, estem per casa i curiosament coneix tots els membres de la meva família, etc.
Costa una mica d’exterioritzar el que anem compartint ja que tot s'ha iniciat amb certa intensitat i personalment això em dificulta que les paraules surtin fluidament en aquests moments. No obstant, sí és segur que el projecte m’està aportant una experiència molt positiva i enriquidora a la vida.
En altres paraules, l’Alejandro prové d’un món rural, és a dir, abans bé hi vivia amb els seus familiars allà a Hondures de manera que aquest proper dissabte visitarem casa els meus avis que viuen en el camp. Encara la meva tieta i tot l’ensenyarà a fer de pastor amb les cabres i xais jeje. Té tota la pinta de que serà divertit en un ambient totalment català i tradicional.
A reveure a tothom!
Diumenge 18 de Desembre aprofitem per anar a Mont-ras, el poble dels meus avis. Sortim de l’estació d’autobusos de Girona a les 10’10h. Arribem a Palafrugell a les 11:00h. De seguit fem una petita aproximació cap al poble veí de Mont-ras. A mesura que ens anem apropant anem deixant enrere un ambient més urbà per introduir-se cada cop més en un àmbit més rural. Ja hem arribat!
Al cap d'una estona agafem les bicicletes i anem de ruta: primera aturada casa dels tiets on l’Alejandro aprofita per veure els xais i fer-se alguna foto amb el tractor del tiet. En acabat cap a la platja de Castell on juguem a tirar pedres al mar i fer jocs d’aquells improvisats que tenen la seva gràcia.
